Des de Belgrad...: Anàlisi dels cinc països finalistes

dimarts, 22 d’abril del 2008

Anàlisi dels cinc països finalistes

Les contribucions econòmiques de la NDR, TVE, France 3 i la BBC fan que el Festival d'Eurovisió sigui possible. Per aquesta raó Alemanya, Espanya, França i el Regne Unit, el conegut Big Four, tene garantit la seva partipació a la Final del Festival. Aquests quatres països més el guanyador de l'edició anterior, Sèrbia, són els cinc països que segur estaran el 24 de maig en el LIII Festival d'Eurovisió.

Regne Unit - Even if
Música i text: Andy Abraham, Andy Watkins & Paul Wilson
Intèrpret: Andy Abraham

El Regne Unit malgrat de tenir algunes de les grans discogràfiques mundials, no aposta mai per aquest Festival. A diferència d'altres països on el Festival és un aparador importantíssim, diguem que al Regne Unit no li cal exhibir-se dins aquest món globalitzat. Un tema que podríem dir funky, és amb el que UK pretén guanyar el vot de l'audiència.

Alemanya - Dissapear
Música i text: Remee, Hanne Sorvaag & Thomas Troelsen
Intèrpret: No angels

Cançó d'exit a les llistes alemanyes. És amb diferència el tema més sentit en les emissores alemanyes i amb una acceptació considerable. Un pop de ràdio però amb poc joc en directe dubto que sigui la sorpresa d'aquest any.


França - Divine
Música: Sébastien Tellier
Text: Sébastien Tellier & Amandine de La Richardière
Intèrpret: Sébastien Tellier

Un tema retro a cavall entre els 70 i els 80. Musicalment és arriscat perquè no és un estil gaire sentit al festival però tot depèn del que ja sabem, Eurovisió no és només música, el joc a escena serà clau per al francesos.

Espanya - Baila el Chiki Chiki
Música i text: Rodolfo Chikilicuatre & friends
Intèrpret: Rodolfo Chikilicuatre

No hem de caure en el de sempre. La popularitat dins les nostres fronteres no és representatiu de la resta d'Europa. Un tema paròdia d'un reggeaton té certa gràcia però hem de veure si aquesta gràcia la veuen també a la resta d'Europa. Ni musicalment ni vocalment aporta res per tant, tot depèn de l'escena i la promoció que facin fora de l'estat. Té un gran recolzament mediàtic que fins i tot pot moure muntanyes (de vots). No oblidem però, que l'humor canvia d'un país a un altre, i Espanya ho juga tot a la carta de la paròdia i l'humor. No és ni la primera ni l'última cançó de les anomenades "freakies", no n'hi ha per tant.

Sèrbia - Oro
Música: Željko Joksimović
Text: Dejan Ivanović
Intèrpret: Jelena Tomasević

Joksimović va quedar 2n al Festival de 2004, i 3r com a compositor per Bòsnia el 2006. Sèrbia té el costum de presentar-nos baladas balcàniques com aquestes. Pot ser qualificada d'antiga, però no oblidem que, en cada país, hi ha una tradició musical. El que per a nosaltres és antiquat, per ells són les balades que cada dia senten als mitjans de comunicació. Nosaltres també en tenim d'aquestes i moltes, però amb estils diferents. Tampoc vull caure en un relativisme cultural, però no podem fer una comparació sense tenir en compte el context. Tanquem els ulls i escoltem la instrumentació, la melodia, la veu, que hi dieu?